Opinió d' un premi noble de química

Premio Nobel de Química lanza duras acusaciones a farmacéuticas

    Premio Nobel de Química lanza duras acusaciones a farmacéuticas
    Thomas Steitz dice que las farmacias no están interesadas en que las personas se curen. / Foto: EFE.
    El premio Nobel de Química 2009, el estadounidense Thomas Steitz, denunció hoy en Madrid el hecho de que los laboratorios farmacéuticos no investiguen en antibióticos efectivos y añadió que "no quieren que la gente se cure".
    Prefieren centrar el negocio en medicamentos que sea necesario tomar durante "toda la vida", dijo Steitz, quien opina que "muchas de las grandes farmacéuticas han cerrado sus investigaciones sobre antibióticos porque estos curan a la gente.
    Investigador del Instituto Médico Howard Hughes de la Universidad estadounidense de Yale, Steitz asiste en Madrid al Congreso Internacional de Cristalografía (estudio de la estructura ordenada de los átomos en los cristales de la naturaleza).
    En el caso de la tuberculosis, Steitz ha averiguado el funcionamiento que debería seguir un nuevo antibiótico para combatir cepas resistentes a la enfermedad que surgen sobre todo en el sur de África.
    El científico comentó en una rueda de prensa que el desarrollo de este medicamento precisa una gran inversión económica y la colaboración de una farmacéutica para avanzar en la investigación.
    "Nos resulta muy difícil encontrar una farmacéutica que quiera trabajar con nosotros, porque para estas empresas vender antibióticos en países como Sudáfrica no genera apenas dinero y prefieren invertir en medicamentos para toda la vida".
    Por el momento, según Steitz, estos nuevos antibióticos son "sólo un sueño, una esperanza, hasta que alguien esté dispuesto a financiar el trabajo".
    Steitz y los españoles Enrique Gutiérrez-Puebla y Martín M. Ripoll, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), hicieron hoy un llamamiento a los países para que inviertan más en ciencia.
    Los científicos creen que la resistencia de las bacterias a los antibióticos hará necesario continuar investigando "indefinidamente". EFE

    Alimentació completa i variada

    Què hem de consumir per gaudir d'una alimentació equilibrada i d'una salut plena?

    Hem de saber molt de nutrició i de les propietats nutricionals dels aliments per alimentar-nos bé?

    La manera d'aconseguir una alimentació completa i saludable, que ens aporti tots els nutrients que necessitem, és molt senzilla. Hem de tendir a consumir els aliments de la manera més natural possible, l'aliment tal i com ens el presenta la natura. Tal com diu el Dr. Pere Ródenas, del qual compartíem el vídeo de “La dieta ideal”, no cal que sapiguem de minerals ni vitamines, ni esperar que la ciència ens ho digui (perquè és relativament recent que la ciència ha anat descobrint la composició dels aliments, però alimentar-nos ho fem des dels principis dels temps). La natura ens dóna l'aliment complet amb la sinergia de tots els nutrients. Per tant el que hem fer és consumir varietat d'aliments per poder-nos beneficiar de les propietats que cadascun d'ells té. Un exemple senzill és, pel que fa els fruits secs i llavors, sabem que les nous i el lli destaquen per l'omega 3, les avellanes pel fòsfor, i les ametlles i el sèsam pel calci. Si ens agraden tots i no en tenim cap intolerància o al·lèrgia, el millor és que els anem consumint d'una manera variada.

    Un esquema que ens pot ajudar visualment a l'hora de saber com preparar els nostres plats diàriament, tant en el dinar com en el sopar, com fins i tot en l'esmorzar, és el que presentem a continuació:




    1.Vegetals: referint-se a totes les hortalisses i verdures.
    2. Fruits: fruita i fruita seca.
    3. Grans: cereals integrals (arròs, civada, blat de moro, mill, sègol, blat...) i pseudocereals (quinoa, blat sarraí i amarant).
    4. Proteïna: llegums, tofu i tempeh (aquests tres aptes per a vegans), ous, lactis (aquests dos darrers aptes per a ovolactovegetarians), peix i carn.
    5. Olis: oli, fruits secs i llavors.
    6. Aigua.

    Les quantitats són flexibles, depèn de la persona, el dia, el moment del dia, la gana, la condició física... Però és ben clar que en cada àpat hauríem d'incorporar aquests aliments per aportar tots els nutrients (carbohidrats, proteïnes, greixos, minerals i vitamines) que el nostre organisme necessita sense haver d'estar comptant ni mesurant. Complet i variat.

    Per acabar amb quelcom pràctic, (seguiu llegint)

    Cereals: arròs blanc o integral?

    Seguint amb l'entrada de “Cereals, moltes preguntes i encara més respostes”, avui compartirem una taula que compara o fa paleses les diferències entre l'arròs blanc i l'arròs integral. Dèiem que el cereal complet, sencer, consta de diverses parts: el gra pròpiament, el segó i el germen. Cadascuna d'aquestes parts té més concentració de carbohidrats, o de proteïnes, greixos i altres nutrients com minerals i vitamines. Si les separem i ens quedem només amb el gra per obtenir l'arròs blanc, és evident que estem perdent moltíssims nutrients, especialment proteïnes, greixos, minerals i i vitamines. Aquí veieu la comparativa:



    Tot cau en picat. Crida especialment l'atenció el calci, el fòsfor, el magnesi, el potassi, tan importants per a tantes funcions de l'organisme. Per tant, (seguiu llegint)

    Cereals: moltes preguntes i encara més respostes

    Dels temes que parlem a les xerrades-taller de nutrició dels dijous al vespre, un de recurrent és el consum de cereals o no, refinats versus integrals, farines, pa, tipus de cereals... Parlar de cereals és començar i no acabar perquè hi ha multitud de coses a dir. S'hi relacionen aspectes culturals, de tradició, nutricionals, de salut, econòmics. Així que avui posarem sobre la taula les preguntes que sorgeixen i hi tornarem en entrades properes, perquè realment quedaran molts fronts oberts.

    En la sessió d'ahir i de la setmana passada, els cereals han sortit a la xerrada per diferents motius:
    -Són aliments típics i tradicionals en la nostra cultura.
    -Són un grup d'aliments que la gent en general creu que són bàsics.
    -Estan pertot arreu i en moltes formes: pa, pasta, gra sencer, farines, pastissos, galetes, cereals d'esmorzar i en llocs que ni ho sabem...
    -Les persones intolerants o amb sensibilitat al gluten volen saber per què ho són i quins cereals no en tenen.
    -Quina diferència hi ha entre un cereal integral amb un de blanc, o processat, o refinat, o en gra o mòlt...
    -Per què treuen els cereals d'algunes dietes anomenades baixes en carbohidrats o de les dietes tipus Paleo, per què és així i si és convenient.
    -Quines combinacions es poden fer amb cereals, quins plats i com es cuinen.

    I la llista no acaba. Com veieu, respondre a totes aquestes preguntes dóna per més d'una i de dues xerrades-taller! Així que, a banda de convidar-vos a venir sempre que vulgueu els dijous al vespre on tractarem temes com aquest, aquí a les entrades del blog anirem compartint amb vosaltres informacions molt interessants. I esperem també que a la zona de comentaris comenteu i pregunteu encara més.

    Com ja dèiem al principi, en aquesta entrada deixem més fronts oberts que no pas resposta a les preguntes. Però un resum conclusió que us deixem és que tots els aliments (siguin cereals o no) sempre hem de tractar de consumir-los de la manera més natural possible. I què vol dir això de “natural”? Doncs el més semblant a com es presenta a la natura. En el cas dels cereals, en forma de gra complet i sencer, que vol dir integral i amb totes les seves parts. Les parts d'un cereal les podeu veure en aquest esquema.



    Ja veieu que totes les parts del cereal, el gra pròpiament (endosperma), el germen i el segó (salvado), són importants i cadascuna té una composició concreta, una és més rica en carbohidrats (midó), l'altra en proteïnes, l'altra en greixos o en minerals. A més, els aliments complets, sencers, en la seva forma natural, és com estan ben equilibrats, tenen una sinergia, i el cos la reconeix i n'absorbeix els nutrients que necessita. Què passa amb els cereals típics que se solen consumir en la nostra societat? (seguiu llegint)